Ahir va ser un dia estrany.
Ahir va ser el millor dia de la vida d'uns amics, va néixer la seva filla. Com és lògic tothom estava supercontent i feliç i jo ja havia superat tot el tema de no poder veure bebés ni embarassos, però ahir va ser diferent...
Que consti en acta que estic molt molt molt contenta pels nostres amics i recents pares per aquesta "nebodeta" tan moníssima que han tingut, però sense voler-ho, un aire amarg també m'imvaïa i no podia evitar-ho.
Aquesta setmana també hagués nascut el/la nostre.
Però ens estan permesos els dies de bajón. Estan més que permesos.
I després d'aquesta alegria/disgustazo estic molt millor, només ens cal temps i ser molt positius. Pensar que cada cop queda menys per poder gaudir del mateix del que gaudeixen tots els nostres amics i que cada passeta sembla eterna, però que va fent camí.
Avui em sento bé!
Felicitats pares!!! :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada