El segon dia anava de les coses a tenir amb compte en el
moments anteriors i posteriors a la trobada amb els nens.
Coses a preparar a partir de quan ens donessin la idoneïtat,
quin és el millor moment per preparar-les i com afrontar les coses en tot
moment.
Estalviar és bàsic, llegir molt sobre el tema i si encara
no s’ha comentat a la família, aquest és el moment de no posposar-ho més, la
família també ha d’estar preparada per l’arribada d’un nou membre!
A partir de que ja t’han assignat als nens, ja pots assabentar-te
dels seus gustos, mirar escoles, comprar alguna cosa de roba i joguines (Oju! No
tot! El nen es sentirà més integrat si va amb els pares a comprar coses per la
seva habitació, tria ell les joguines que vol, la roba (o es pensa que la tria)...).
Pots començar a netejar la casa en plan fer espai, perquè
el necessitaràs... i el més divertit i emocionant que deu ser: montar-li l’habitació.
Una de les coses més importants pels nens i pels pares,
és conèixer el seu entorn, la seva raça, les seves costums i així empatitzar
amb ell adaptant-nos tots millor.
En aquest bloc hi havia molta cosa per adoptants
internacionals, per tant ens vam saltar un bon tros.
Una cosa que ens va encantar a tots van ser els
videos-exemple que ens van oferir amb casos reals explicant cada etapa que van
viure, el moment de la trobada... les emocions a flor de pell.
Una cosa molt xula, que de segur farem, és portar una joguina (ja haurem investigat el gustos dels nens), un conte, algun detallet, pel tal de rompre el gel entre tots en el moment en que ens veiem per primer cop.
Una cosa que no m'agrada és el fet de que en el moment de que t'assignen al nen no et donen cap foto seva (amb adopció internacional si que en donen), i crec sincerament que és un error, ara ho explico.
Crec que és un error perquè, encara que els nens si que tinguin foto teva i et vegin, i necessitin acostumar-se a tu, el pares també s'han d'acostumar als nens. Al final que volem, que tots ens adaptem a la nova situació el més ràpid possible, no?
Però encara que no m'agradi gens la idea de no poder demanar foto dels nens quan sigui el moment, ho entenc, entenc que aquí, l'adopció nacional és diferent que la de internacional, i que aquí quan tens un nen assignat és una pre-adopció, un acolliment. Suposo que el tema de la foto té a veure amb això i la privacitat/dret dels pares biològics, no ho sé.
Una cosa molt xula, que de segur farem, és portar una joguina (ja haurem investigat el gustos dels nens), un conte, algun detallet, pel tal de rompre el gel entre tots en el moment en que ens veiem per primer cop.
Una cosa que no m'agrada és el fet de que en el moment de que t'assignen al nen no et donen cap foto seva (amb adopció internacional si que en donen), i crec sincerament que és un error, ara ho explico.
Crec que és un error perquè, encara que els nens si que tinguin foto teva i et vegin, i necessitin acostumar-se a tu, el pares també s'han d'acostumar als nens. Al final que volem, que tots ens adaptem a la nova situació el més ràpid possible, no?
Però encara que no m'agradi gens la idea de no poder demanar foto dels nens quan sigui el moment, ho entenc, entenc que aquí, l'adopció nacional és diferent que la de internacional, i que aquí quan tens un nen assignat és una pre-adopció, un acolliment. Suposo que el tema de la foto té a veure amb això i la privacitat/dret dels pares biològics, no ho sé.
Propera publicació el dilluns 4 a les 15.00h
